ArtĂ­culos - Biografias

MARTIRIĂ€ HOSPITAL AULET, MESTRE DE CASES

Els Colors del Pla de l'Estany
nĂşm.145, gener 2102, p.44

Va ser batejat a l'església parroquial de Sant Feliu de Fontcoberta, el 26 de agosto de 1670, amb els noms de Miquel, Martirià i Salvi, era fill d'una família aposentada, originaria de Figueroles, un petit nucli de cases, proper a Banyoles, però pertanyent al municipi de Fontcoberta.

Era fill de Josep Hospital Guixeras, d'ofici pagès, i Margarida Anna Aulet; i nét de Josep Hospital Prat, que s'havia arribat a casar fins a quatre vegades, la primera amb Anna Guixeras (l'avia d'en Martirià i mare d’en Josep), la segona amb Francesca Anglada i Ferrer (1657), la tercera amb Montserrada Ferrer-Moner (1659) i la quarta amb Maria Àngela Aulet (1660), emparentada (o be eren mare i filla, o be germanes) amb la que n'era l'esposa del seu fill Josep, i amb la que es va casar el 13 d'octubre de 1669, el mateix dia que ho va fer ell, en un fet habitual en aquells anys de cara a concentrar el dot de matrimoni. Uns anys abans el besavi d'en Martirià, en Joan Prat Usall, al casar amb Anna Hospital Calçada va cedir el seu cognom d'Usall en favor del de la seva esposa, Hospital, cognom que agafà l'avi d'en Martirià, preservant així el cognom familiar d'aquesta casa pairal.

Martirià Hospital es va casar a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers el 10 d'octubre de 1700 amb Maria Anna Hort, amb la que va tenir deu fills: Magdalena Maria Àngela (1703), Benet Bonaventura (1705), Magdalena Margarita Anastàsia (1707), Pere Emeri (1710), Maria Rosa Anna (1713), Maria Anna (1715), Margarita Anna Maria (1717), Pere Martirià (1718), Maria Elisabet Anna (1722) i Joan Martirià Pere Salvi (1725).

D'ofici "mestre de cases", el que avui en dia podríem dir-ne constructor, al llarg de la seva vida va exercir diversos càrrecs públics: el 1704 fou Jurat Tercer i el 1725 Regidor Degà, així com Batlle de la Vila els anys 1729, 1730, 1731, 1735, 1736, i 1739, càrrec que exercia quan li va sobrevenir la mort a final de 1739 i va ser enterrat el primer de gener d'aquell any de 1740, tal i com surt reflectit en el llibre de defuncions de la parròquia, on se l'esmenta com a honorable i batlle i afegint que hi varen assistir nou preveres i que se li va fer un ofici doble. També va ser batlle d'aigües el 1708 i procurador dels censos de les aigües de l'estany el 1730. Fou un home que assolí un cert estatus econòmic – en el seu testament deixà a la seva filla Magdalena dues cases de la seva propietat, situades a Banyoles, una al carrer Nou i l'altre a la Plaça de la Font, i que avui en dia és coneguda com a Can Fornells – però també assolí un cert estatus social dins la societat d'aquella època, tal i com va quedar de sobres demostrat en el moment del seu enterrament dut a terme a l'església del monestir de Sant Esteve, un fet al que només podien aspirar uns quants vilatans. La seva tomba, situada avui en dia al passadís de l'esquerra de l'església de Sant Esteve, davant mateix de l'altar de la M.D. de Fàtima, està conformada per dues làpides, que formen una tomba rectangular en la que es pot llegir: SEPVLTVR // DE MARTIRIA // HOSPITAL M // D CASAS Y DLS // SEVS ( ... ) // OBIT DE (.) O DESB // 1730. Una data, aquesta última, que possiblement deuria de respondre a la de l'adquisició de la tomba (després de fer testament el 1729), o be, a la d'un familiar que el precedí en la mateixa, o be a que hi hagi un error a la làpida i volgués dir que va morir el 30 de desembre 1739 (posant un 0 en comptes d'un 9).